Vist que les coses s'han desenvolupat segons la lògica i l'aritmètica que era ja previsible si atenem als sondejos i enquestes abans de les eleccions, tenim un nou govern tripartit que intentarà continuar la labor de l'anterior executiu amb una política de progrés per a Catalunya.  

Cal dir que durant la campanya electoral, abans i després, s'ha fet molt soroll i molt teatre. Suposo que amb la intenció de fer veure el que no és. El tripartit va cometre errors (alguns dels seus membres més que altres), però això no l'invalida per una nova reedició. És evident que Catalunya no patirà cap catàstrofe si és governada per l'esquerra. No deixarem de ser ni de sentir-nos catalans pel fet que el president tingui ascendència castellana. No és millor president qui parla més i millor. No és veritat que ens manin des de Madrid, ni que l'Estatut aprovat en l'anterior mandat fos, col·loquialment dit, una baixada de pantalons. Tampoc s'ha de criminalitzar a ERC ni als seus líders per representar el que representen, ni tampoc a  ICV acusant aquesta formació de utòpica i radical. El govern sortit de l'entesa de progrés és tant català com ho podria ser un de Convergència. Tot aquest excés de despropòsit que s'ha viscut, ara queda desmentit per la lògica dels fets. Resulta sorprenent però sentir els disbarats que s'han dit, i veure com es banalitza la política fins a tal extrem. 

Però la política és raó i també passió. Sinó que li preguntin a Josep Lluís Carod, que algun cronista polític l'anomena "el profetic" per diferenciar-lo del "pragmàtic" Joan Puigcercós. Sembla que en el combat polític hi tenen un lloc privilegiat les emocions, les insinuacions, les pors... Josep Ramoneda, en un article a EL PAÍS explica bé algunes de les components humanes de la política en relació al panorama postelectoral català. Diu: "De tanto repetirlo los líderes de CIU convirtieron en verdad absoluta una media verdad: el sucursalismo del PSC. Y ahora se han encontrado compuestos y sin novio  porque las insinuaciones de Zapatero no han tenido eco en sus compañeros catalanes..." 

Alguns donaven per suposat que Mas seria president perquè Zapatero forçaria a Montilla. L'equivoc ve del missatge erroni que va transmetre la famosa fotografia de Mas i Zapatero, segellant suposadament l'acord de l'Estatut. Aquella fotografia no expressava per ella mateixa res més que el que cada u hi volgués veure. Cal anar coneixent a Zapatero, que és llest com ell sol. La fotografia només va servir perquè cada u hi llegís allò que hi volia llegir. CIU hi va voler veure, perquè necessitava creure's-ho, que ells mateixos eren indispensables per l'estabilitat política de Zapatero i que això els podia ajudar políticament a Catalunya. Esquerra Republicana hi va voler veure una nova intromissió del PSOE i traïció de CIU, perquè necessitava poder acusar també de sucursalistes a Convergència i Unió, a més del PSC, per demostrar-se que són ells els únics que no depenen de Madrid. El PP es va quedar sense munició, cosa que va afavorir suposadament a Zapatero. La foto va ser una insinuació de Zapatero que cada u va manipular com va voler, segons els seus interessos. La política doncs es mou tant en el terreny de les idees com també en el de l'escenificació, les aparences, les insinuacions, la psicologia dels col·lectius que mecanitza i mobilitza les pors, les emocions...   

Mas sabia que la seva formació té un sostre que es va resituar a la baixa per la desaparició del seu anterior líder Jordi Pujol i per la recomposició d'ERC. L'estratègia que va impulsar CIU per guanyar novament la presidència de la Generalitat és la de fer aparèixer el tripartit com un frau (vegis dvdes, i altres coses). I com que no és veritat, no se n'ha sortit. Va creure que podia comprar l'ajuda de Zapatero, però va ser Zapatero qui en va treure algun profit.  Convergència haurà de canviar d'estratègia perquè aquesta no li ha funcionat. Una recomanació seria que reconstrueixi el seu discurs polític, enlloc de victimitzar-se, apel·lant novament a les emocions, si volen tenir possibilitats en el futur.   

Salva Clarós